HIPOTECA

FOC!!!!

TROMPE, EL PIRATA

YA ESTÁN AQUÍÍÍÍÍÍÍÍÍ. Nº 2 : Ukelelismos y Lomologías

Llámenlos modernos. Con todo su desprecio y mala leche. No se priven. Viertan todo su desazón vital sobre quien los ignora desde otra esfera. Y verán como la mano de Dios los ha dotado de la impunidad de su juicio.
Envidien de reojo cómo cuidan sus descuidadas formas. Simulen que pasan de ellos, sí señores. Sean valientes. Pero en el fondo admirarán su sentido de la justa medida entre lo elitista y lo popular, lo hortera y lo refinado. No se esfuercen señores, ustedes acabarán cayendo en su propia trampa y, cediendo a un impulso natural, no podrán evitar soltar una frase que sentenciará que Biolay mola para ser admitidos en el club. Pero no se llamen a engaño. No son tan fáciles. Son casi inhumanos y, cual portero de discoteca advertirán que, según su carnet, ustedes no llegan ni mucho menos a los dieciocho. O sea que no. No les vayan con éstas. Ellos muestran antes sus debilidades que sus fortalezas, sus defectos que sus virtudes. Y ello les vuelve encantadores, lascivos casi. No los diseccionen en busca de una incoherencia, quizás un ápice de humanidad, porque justamente ésa es su bandera. Recuerden que ellos nunca siguen, ellos inician.
Y cuando les hayan atacado por todos los frentes sin hacer mella en su existencia, pero crean reconocer todos sus intríngulis, observarán como ellos, sin despeinarse, aborrecerán discretamente los ukeleles y las Lomo, porque ni unas cosas ni otras formarán ya parte de la modernidad, sino de otro estrato más barato. Será entonces cuando buscarán otro Dorado.

Pero, a pesar de los sentimientos encontrados que les generen, a pesar de concluir que únicamente se trata de una cuestión de formas -bellas formas acaso- y a pesar de sentirse insultados por su juventud -esa que poco o nada tiene que ver con la edad- no dejen de llamarlos modernos, porque les guste reconocerlo o no, lo son.

M&B

AAAARG...!!!!

¿Por qué, siendo como somos, amplios y maravillosamente complejos, tendemos a ir más allá de nosotros mismos?
¿Será que la vida no basta?

SUMMERTIME & DOLORES

Allí estaba el vigilante dispuesto a cambiar la bandera verde por la amarilla en cuanto divisara a Dolores y a lo que decían que era su madre bajando la cuesta camino de la playa. Se debía advertir a los bañistas no sólo de los peligros que ella y sus formas entrañaban (más de un disgusto y algún que otro divorcio habían provocado) sino también de la presencia de la madre, que suponía otro cambio de bandera de amarilla o roja si el vigilante advertía que traía con ella su empanada de pimientos y bacalao para merendar.

Alguna vez pensé que Dolores era alguna suerte de misión secreta extraterrestre y que, a modo de caballo de Troya, llevaba consigo a una supuesta madre repleta de cientos de guerreros marcianos (miles, a juzgar por lo que por aquella boca entraba), que eran parte de una gran estrategia global formada por tantas Dolores como playas había en el mundo y que pretendían aniquilar a la humanidad en algún momento del desparrame estival.

M&B

MÉS

TORNEM!!

Tornem de vacances!! Aquestes setmanes cadascú de nosaltres ha estat treballat per separat amb noves idees, noves tècniques i nous projectes. És hora de posar-les en comú i d'ensenyar els resultats. A veure què us sembla.

LA MÉS FEROTGE DE LES FERES.

Ja havien tocat fons. Ara hi havia brutícia per tot arreu. Al sofà, entrepans i llaunes buides. Al terra, peles de mandarina i pinyols d'oliva. Sobre la tauleta, muntanyes de tovallons de paper i caixes de pizza buides. Allò no era normal. Fins i tot va trobar l'òs d'una cuixa de pollastre al damunt del televisor.

I l'Angeleta? Quan tornaria l'Angeleta? Tan poc que se n'adonaven quan ella era a casa...!

Va pensar que si no s'hi posava algú, la cosa seria cada cop pitjor. Però quan va proposar de fer una mica de dissabte, tots quatre van sortir cames ajudeu-me, com si haguessin vist la més ferotge de les feres.

PERNIL DOLÇ O MAMBRILLU.

I al final el vam enterrar. La mare tard o d'hora l'acabaria descobrint al calaix dels calçotets. Començava a fer una cara estranya.

- Clar que fa una cara estranya! Està mort!! Quina cara faries tu si fes una setmana que t'haguessis mort?- la Clara va respondre com responia normalment quan volia fer-me veure que jo era una mica babau. Ella sempre havia de ser la més llesta.

Després d'enterrar-lo, em vaig ensumar la mà i vaig notar exactament la mateixa olor que fa el pernil dolç que compra la tieta Rosa. Ecs! Vaig decidir que ja no en menjaria més. A partir d'ara quan em digués "De què vols l'entrepà, rei? De pernil dolç o de mambrillu?" ja sabria què contestar.

TOLITOSOLO EN EL BOSQUE DE LAS ALMAS EL DÍA QUE PERDIÓ A SU GALLO PORTUGUÉS.

MÉS O MENYS ERA AIXÒ, NO?

AVUI, RACIÓ DOBLE.

MÉS DE FESTA MAJOR.

HEM GUANYAT EL CONCURS DE CARTELLS DE LA FESTA MAJOR DE MONTCADA I REIXAC.

La veritat és que fa moooolta il.lusió. El nostre cartell serà la imatge de la Festa Major 2010 de Montcada i Reixac ( ...i el premi és una pasta chachi) La il.ustració és la que surt en un post anterior de títol "Feina de Festa Major" o alguna cosa semblant.

Temcontents!!

HANDSOME AND GRETEL

ZUPETA DA MITJONS

... I AQUÍ, UN PUNT DE LLIBRE.

Darrerament, no estem escrivint gaire al blog, però és que potser no cal, no?

Feina de Festa Major

S'acaba l'hivern (per fi!) i les coses de l'estiu ja comencen a moure's.

Això és una il.lustració per a un cartell de festa major.

PROVES DE POMPERA

Aquests dies ens estem dedicant a Pompera. Això és una mostra del què hem fet.

L'ARISTÒCRATA I EL RATOLí

CARTES DES DE DUBROVNIK

Cartes des de Dubrovnik és una història que vam escriure fa cosa d'un any un mig, quan Marius and Balthazar no era ni un projecte. És curiós veure com, tant les històries que escrivim com les il.lustracions que fem, necessiten ser oblidades un temps, per tornar a recuperar-les després i aplicar el just criteri que només la distància et dóna. Poques coses són tan poc encertades com valorar la pròpia feina, tan bon punt l'has acabat de fer.

A nosaltres ens ha semblat que val la pena recuperar el text. Es tracta d'una història sobre el dret d'escollir una forma de vida pròpia al marge de valoracions i espectatives alienes.

Hem fet unes il.lustracions. I n'estem contents. Cartes des de Dubrovnik entra a la llista de espera de projectes pendents.

LA PETITE MARCHANDE D'ALLUMETTES.

Ens vam proposar no portar més de dos projectes paral.lelament.

Per a nosaltres, proposar-nos millorar alguna cosa, vol dir, no només no aconseguir-ho, sinó empitjorar-la. Però és que hi ha idees que no volem deixar passar.

Aquesta és una de les últimes: La petite marchande d'allumettes.

TOTS SOM GATS

Tots som gats: hi ha qui és un gat vell, hi ha qui és un gat escaldat. També pot ser una gata maula, o un gat rabiós. Un gato pardo, o un Gato Pérez (parent d'El Ratonsito). Pots ser un gato encerrado o un gat amagat. Un gato al que le han buscado los tres pies, o un gato al que le han puesto el cascabel. Pots anar gat o haver-la ca-gat.

Siguis com siguis, tu també ets gat.

Aquests són Hot Cats.

Des de fa uns dies tenim a casa un paio que ens gorreja ordinador. Es veu que el seu se li ha mort i, pel que sembla, no fa intenció de comprar-se'n un altre. Cada dia ve a casa a cap a les deu del matí, es fot tres Nespressos del tirón, s'acaba la xocolata 70% cacau marca Hacendado (proveu-la, és una delícia) i ocupa l'ordinador. De tant en tant s'aixeca per xafardejar què fem. Estàs treballant i de sobte notes que se t'ha posat al darrera. Llavors, comença que si quin efecte més guapo, que ostitú quina pasada aquesta il.lustració, que aquesta editorial t'ho pilla fijo, que d'on t'has descarregat això tan guai, que vosaltres si que sabeu marcar tendència,... que sí, que sí, pel que sembla som els seus ídols.

Però la veritat, coneixent-lo com el coneixem, tot això ens fa pensar en la faula de La guineu i el corb. Sabeu de què va? Nosaltres hem fet una il.lustració sobre el tema.

Ah, i us deixem l'enllaç del col.lega ( ta bé, no?)

COMENCEM TREBALLANT

Des dels nostres llocs de vacances d'hivern, un al sud de Catalunya, l'altre a Aspen, Colorado (wow!! atenció a la diferència! ), hem volgut començar l'any treballant. Hem decidit que avui seria dia de feina. Sí, avui treballem, què passa?. Com un dia normal comencem a les 9.00. Ni ressaques, ni històries. Cafè ben carregat, respiració profunda i actitud positiva.
Estem amb la història de Pompera ocupats al cent per cent. I és que començar l'any treballant en un projecte com el que tenim ara entre mans ens dóna molt bon rotllo. Estem segurs que aquest any ens passaran coses molt bones. Esperem que també us passin a vosaltres. Bon any diferent!!