Ja havien tocat fons. Ara hi havia brutícia per tot arreu. Al sofà, entrepans i llaunes buides. Al terra, peles de mandarina i pinyols d'oliva. Sobre la tauleta, muntanyes de tovallons de paper i caixes de pizza buides. Allò no era normal. Fins i tot va trobar l'òs d'una cuixa de pollastre al damunt del televisor.
I l'Angeleta? Quan tornaria l'Angeleta? Tan poc que se n'adonaven quan ella era a casa...!
Va pensar que si no s'hi posava algú, la cosa seria cada cop pitjor. Però quan va proposar de fer una mica de dissabte, tots quatre van sortir cames ajudeu-me, com si haguessin vist la més ferotge de les feres.
