Temcontents!!
HEM GUANYAT EL CONCURS DE CARTELLS DE LA FESTA MAJOR DE MONTCADA I REIXAC.
La veritat és que fa moooolta il.lusió. El nostre cartell serà la imatge de la Festa Major 2010 de Montcada i Reixac ( ...i el premi és una pasta chachi) La il.ustració és la que surt en un post anterior de títol "Feina de Festa Major" o alguna cosa semblant.
... I AQUÍ, UN PUNT DE LLIBRE.
Darrerament, no estem escrivint gaire al blog, però és que potser no cal, no?
Feina de Festa Major
S'acaba l'hivern (per fi!) i les coses de l'estiu ja comencen a moure's.
Això és una il.lustració per a un cartell de festa major.
CARTES DES DE DUBROVNIK
A nosaltres ens ha semblat que val la pena recuperar el text. Es tracta d'una història sobre el dret d'escollir una forma de vida pròpia al marge de valoracions i espectatives alienes.
Hem fet unes il.lustracions. I n'estem contents. Cartes des de Dubrovnik entra a la llista de espera de projectes pendents.
LA PETITE MARCHANDE D'ALLUMETTES.
Ens vam proposar no portar més de dos projectes paral.lelament.
Per a nosaltres, proposar-nos millorar alguna cosa, vol dir, no només no aconseguir-ho, sinó empitjorar-la. Però és que hi ha idees que no volem deixar passar.
Aquesta és una de les últimes: La petite marchande d'allumettes.
TOTS SOM GATS
Tots som gats: hi ha qui és un gat vell, hi ha qui és un gat escaldat. També pot ser una gata maula, o un gat rabiós. Un gato pardo, o un Gato Pérez (parent d'El Ratonsito). Pots ser un gato encerrado o un gat amagat. Un gato al que le han buscado los tres pies, o un gato al que le han puesto el cascabel. Pots anar gat o haver-la ca-gat.
Siguis com siguis, tu també ets gat.
Aquests són Hot Cats.
Des de fa uns dies tenim a casa un paio que ens gorreja ordinador. Es veu que el seu se li ha mort i, pel que sembla, no fa intenció de comprar-se'n un altre. Cada dia ve a casa a cap a les deu del matí, es fot tres Nespressos del tirón, s'acaba la xocolata 70% cacau marca Hacendado (proveu-la, és una delícia) i ocupa l'ordinador. De tant en tant s'aixeca per xafardejar què fem. Estàs treballant i de sobte notes que se t'ha posat al darrera. Llavors, comença que si quin efecte més guapo, que ostitú quina pasada aquesta il.lustració, que aquesta editorial t'ho pilla fijo, que d'on t'has descarregat això tan guai, que vosaltres si que sabeu marcar tendència,... que sí, que sí, pel que sembla som els seus ídols.
Però la veritat, coneixent-lo com el coneixem, tot això ens fa pensar en la faula de La guineu i el corb. Sabeu de què va? Nosaltres hem fet una il.lustració sobre el tema.
Ah, i us deixem l'enllaç del col.lega ( ta bé, no?)
COMENCEM TREBALLANT
Des dels nostres llocs de vacances d'hivern, un al sud de Catalunya, l'altre a Aspen, Colorado (wow!! atenció a la diferència! ), hem volgut començar l'any treballant. Hem decidit que avui seria dia de feina. Sí, avui treballem, què passa?. Com un dia normal comencem a les 9.00. Ni ressaques, ni històries. Cafè ben carregat, respiració profunda i actitud positiva.
Estem amb la història de Pompera ocupats al cent per cent. I és que començar l'any treballant en un projecte com el que tenim ara entre mans ens dóna molt bon rotllo. Estem segurs que aquest any ens passaran coses molt bones. Esperem que també us passin a vosaltres. Bon any diferent!!
POMPERA "La niña performer"
És curiós com ens arriben les històries. I quan ens arriben. En plena gestació d'una història circular que de tan senzilla, ens resultava complexa, va aparèixer la història de Pompera "La niña performer".
Una història que ens resulta molt propera i amb la que ens ha estat molt fàcil identificar-nos. Esperem que tiri endavant el projecte. Ara, la història circular queda aparcada i ens dediquem de ple a Pompera. Creiem que val molt la pena.
Com sempre que comencem un projecte nou, tenim la sensació de que tornem a caure en el mateix error, de que només un editor sonat podrà publicar les nostres històries i sabem que, possiblement, aquest projecte acabarà, com d'altres, al calaix. Segurament les nostres no són històries destinades al públic infantil (de fet alguna no és ni recomanable), però no hi podem fer més. No busquem gustos dolços, simplement és una qüestió de sentir el què fem, d'instint. I a Pompera no la podem deixar escapar. És la filla díscola que tothom voldria tenir.
HEM ACABAT EL PROJECTE "LA IMMÒBIL"
N'hem fet tres versions. Esperem que aquesta sigui la definitiva. Això n'és una mostra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
